D'esquerra a dreta: Montse Castellana amb els seus col·laboradors Marta Gabarda i Domènec Boïgues DIBUIXOS: DAVID PRADAS
: : OPINIÓ > PER LA PAU, LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ | 20·06·2017La llum de la Fundació Elna
JOEL MEDIR | Barri de Sant Narcís
A la plaça de l’Assumpció del, ben a prop de l'església, hi trobem la Fundació Elna per a la diversitat funcional. Però, què és la Fundació Elna per a la diversitat funcional?
La Fundació Elna manlleva el seu nom a Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), una figura molt coneguda per haver impulsat la maternitat d’Elna, que va ajudar durant la Segona Guerra Mundial a molts nens i nenes i dones embarassades. La seva pàgina web diu la frase que defineix més bé la tria del nom: “El record d’aquesta dona ens connecta amb el sentit més pur de l’altruisme cívic i amb la fermesa de fer visible la lluita per la dignitat de la persona”. Impossible definir millor els objectius de la Fundació.
La Fundació es dirigeix a “persones amb diversitat intel·lectual lleu i moderada a partir dels 16 anys i fora de l’àmbit laboral”. De fet com ens explica la directora del centre, Montse Castellana, pretenen respondre a una pregunta que moltes d’aquestes persones es poden fer. “Després de la teva feina, quin sentit li vols donar a la teva vida?” I amb aquesta idea se’ls presenta una sèrie d’ofertes que trien lliurament i que tenen a veure amb acompanyar-los en el camí cap a la vida adulta vetllant per la seva dignitat com a persones i també per la seva qualitat de vida.
Projectes de la Fundació Elna
La Fundació Elna té tres grans projectes: el de la Salut i l’exercici físic, el de l’Habitatge i el de la Cultura i l’oci. Tres temes molts relacionats quan parlem de les persones amb diversitat intel·lectual. Tal com ens recorda Castellana referent a la salut, “des de ja fa més de 25 anys se sap que aquestes persones tenen una predisposició entre dues i tres vegades més alta a patir un conjunt de malalties cròniques, com ara l’obesitat, malalties osteomusculars, alteracions metabòliques, diabetis o malalties del cor”. A partir d’’un equip multidisciplinari (especialistes esportius, nutricionista, equip mèdic sanitari) ofereixen exercici físic correctament adaptat i mitjançant un acord amb l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària) i l’ICS (Institut Català de la Salut) l’equip mèdic de sanitaris una vegada a l’any fa una revisió mèdica a cada un dels esportistes per una cosa molt important: per mirar de controlar si ja hi ha indicadors d’aquestes malalties que tenen una prevalença i intervenir-hi a temps.
La relació quotidiana amb aquestes persones ha fet que la Fundació incorpori un nou objectiu lligat amb la salut física i mental: posar fi a la discriminació que pateixen aquestes persones en l’àmbit de la sexualitat. Tal com afirma Montse Castellana “és flagrant de quina manera s’atempta contra els seus drets humans en el tema de la seva sexualitat”. De fet, ens recorda que segons les últimes dades de què disposen, un 80% de les persones amb discapacitat han patit abusos sexuals.
Per això, aquest proper mes d’octubre, la Fundació organitzarà unes Jornades amb experts especialitzats en l’àmbit de la sexoafectivitat de les persones amb discapacitat intel·lectual: sexòlegs, advocats i experts en l’àmbit de la moral i l’ètica… A més a més, es pretén eliminar “la visió segons la qual les persones amb diversitat funcional no tenen sexe i no tenen el dret, com el que tenim nosaltres, a gaudir de la seva sexualitat, com tampoc no tenen dret a una formació adequada per tal de preveure els abusos que s’estan fent sexualment contra aquestes persones”. Per això, l’objectiu final d’aquest projecte és poder obrir el primer Servei d’Atenció i Formació en la Sexoafectivitat a Girona i província.
La Fundació Elna també compte amb altres projectes, com el de l’Habitatge, on se’ls ofereix, a partir dels 20 anys, la possibilitat d’accedir a la seva autonomia vivint en habitatges de quatre habitacions individuals, on també els donen suport per ajudar-los en el dia a dia. Es defensa el dret a la seva intimitat i autodeterminació. Tot això es fa amb el vistiplau dels pares o tutors. Donar suport a les famílies passa també per poder ajudar-les a donar resposta a la qüestió que els angoixa “què serà del meu fill o filla quan jo falti”. Veure-ho en vida ajuda a morir amb més tranquil·litat.
També hi ha un últim projecte molt important: el de la Cultura i l’oci. Aquest parteix amb l’objectiu d’acabar amb la imatge que tenen moltes d’aquestes persones de no ser hàbils per poder accedir a aquests àmbits. Hi ha coneixements com els d’informàtica que poden obtenir en el mateix centre de i poden acreditar-los a través del certificat ACTIC de la Generalitat, que es poden treure amb el temps que necessitin. Un altre fet a destacar és que intenten que les persones amb diversitat funcional puguin participar en les diferents activitats que s’organitzen en el o a de Ter.
Ajuda a l’entorn
La Fundació Elna no es dedica només a ajudar les persones amb diversitat funcional, sinó també al seu entorn, especialment els pares a través de l’espai Alba. Tal com ens recorda Montse Castellana, molts pares i mares tenen una gran preocupació sobre quin serà el futur dels seus fills quan faltin.
Per fer-ho, ens explica Montse Castellana, l’única manera és que els pares vegin que els seus fills tinguin el futur “encarrilat”. O sigui, que puguin veure com s’independitzen.
La discriminació actualment
Avui dia encara existeix discriminació cap a les persones amb diversitat intel·lectual. Tot i que s’ha avançat molt en els darrers 40 anys, com ens recorda la directora de la Fundació, encara queden “moltíssimes”coses per fer. I la principal, segons l’opinió de Castellana, és canviar la “mirada”: creu que hi ha una mirada massa “assistencial” i caldria canviar-la per una mirada “constructiva”. Aquesta nova mirada significaria veure les seves “capacitats” més que les “incapacitats” o “discapacitats”. Un pas molt important cap a la integració real que també hauria d’incloure deixar d’infantilitzar-los i començar a tractar-los com a adults.
Perquè el?
La Fundació Elna no va triar per atzar. Tal com diu Montse Castellana, la directora, ho van fer per dos motius: és un barri acollidor i té un gran teixit associatiu.
Una Fundació que tracta i que anima tothom a tractar les persones amb discapacitats com a adults capaços. Com a persones que són capaces de fer esport, de gaudir de la cultura i que també tenen dret a gaudir de la pròpia sexualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada