Arquitectura per la rehabiliació

Arquitectura para la rehabilitacion-Barcelona

CÚPULA DE TERRA

Al Baix Llobregat estem fent amb en Gabi Barbeta , en Guillermo, en Miguel  a mes de molta altra gent aquesta obra i concretament la volta de terra que podeu veure a les fotos.

Jo mai, mai

Centre Verd

Ja està obert i el proper dia 1 de Juny s'inaugura.

 

 

 

GANYOTES

Voldria fer una sèrie de dibuixos de gent fent ganyotes, la primera ja la veieu. Però necessito mes models….tothom qui vulgui pot enviar-me una foto per instagram o per email a davidpradasweb@gmail.com . el dibuix el penjaré i digueu-me si voleu que us etiqueti a la foto o no. 

Motes gràcies.

Quisiera hacer una serie de dibujos  de gente haciendo muecas, la primera ya la veis. Pero necesito más modelos….todo el mundo que quiera puede mandarme una foto por instagram o por email a davidpradasweb@gmail.com. El dibujo lo colgaré y decidme si queréis que os etiquete en la foto o no.

Muchas gracias.

Projectes per tornar la vida al carrer Pere IV del Poblenou de Barcelona

A l'extrem nord del carrer Pere IV, al barri del Poblenou de Barcelona, hi ha un tram de més d'un quilòmetre amb la majoria de negocis tancats i grans solars buits. També hi ha naus industrials, a vegades catalogades, que es van abandonar a l'espera de projectes que no arribaven.

Video article TV3

Aquest sector és dins l'àmbit del pla urbanístic 22@, que en 15 anys només ha desenvolupat la meitat de l'espai previst, equivalent a 115 illes d'Eixample. Després d'anys d'aturada per la crisi, al 22@, hi arriben noves empreses i projectes, moltes illes han estat reparcel·lades i l'Ajuntament també hi vol donar un nou impuls públic.

Pere IV, de tres quilòmetres, ha estat un dels eixos vertebradors històrics del Poblenou i també ho és del 22@. Fa anys que els veïns reclamen que es revitalitzi, i es va posar en marxa un procés participatiu, però les actuacions anunciades fa anys s'han fet esperar.

Projectes d'economia cooperativa

Els projectes en marxa

A l'altre extrem de Pere IV hi ha en marxa la reforma de l'antic edifici industrial de Can Picó per fer-hi el "Bici hub" o centre de referència de la bicicleta a Barcelona. Un projecte d'economia cooperativa, social i solidària de la cooperativa Biciclot que rep el suport de l'Ajuntament, que ha cedit l'edifici i col·labora en el cost de la rehabilitació. El "Bici hub" es posarà en marxa després de l'estiu.

Com explica Xavi Prat, president de Biciclot:

"L'objectiu és crear una fàbrica escola molt relacionada amb la formació cap a la mobilitat sostenible i concretament cap a la bicicleta. La nostra idea és que Pere IV com a eix de ciutat, deixi de ser un espai desèrtic i es converteixi un altre cop en un espai per als veïns, per al comerç petit."

L'Ajuntament de Barcelona fa una remodelació del tram central de Pere IV, que acabarà abans de l'estiu. I s'estan fent diverses obres de millora viària, amb una inversió total d'uns 30 milions d'euros. S'obre la connexió de carrers com Marroc i Bolívia. Després es reformarà el tram més degradat de Pere IV, entre Selva de Mar i la rambla de Prim. Aquí està a punt d'inaugurar-se el bloc  d'habitatges públics de ca l'Isidret, amb 54 pisos amb dret a superfície, 29 habitatges per a gent gran, un casal de barri i un casal per a gent gran.

Josep Maria Montaner, regidor del districte de Sant Martí.

"Els habitatges de ca l'Isidret són pioners, i una mostra de com es transformarà Pere IV. Serà un eix enormement variat, perquè, a banda dels usos tecnològics, seguirà havent-hi magatzems i industries, hi haurà molt més habitatge social, i economia cooperativa, social i solidària. És una zona molt important de transformació de la ciutat i formarà part d'una zona molt urbanitzada i molt activa."

El meu propi capatàs

Carlos Zanón   

lavanguardia

Soc el meu propi capatàs, el meu propi guardià del camp de treball. Jo m’imposo els meus horaris, m’exigeixo resultats, em castigo i tramo secretes revolucions que són avortades l’endemà a primera hora del matí. En el mapa de Foucault, el Monopoly de la seva ciutat era ple de centres de disciplina: presons, hospitals, esglésies, casernes, manicomis, escoles o fàbriques. Avui els hem canviat el nom, els hem camuflat o amagat sota la catifa del políticament correcte. Soc el meu propi cap i no puc negociar amb cap autoritat les condicions de la meva explotació. Amb total llibertat he triat el tracte que em dono. Aquesta és una societat de rendiment i no tinc déu ni amo: puc aconseguir el que vulgui si m’esforço tant com calgui i una mica més. Si tinc una actitud positiva. Si milloro en rendiment. On abans hi havia un manicomi ara hi tindrem un gimnàs. Presons substituïdes per portàtils i mòbils amb tarifa plana i cobertura fins i tot sota l’oceà. Esglésies o catedrals per centres comercials, hospitals per laboratoris. Ofertes per aprimar-se, per aprendre idiomes, viatjar a ciutats meravelloses, sexe ràpid i menjar senegalès a domicili. He de saber cuinar com un xef, ser un pare com Obama, prim i guapo com Brad Pitt, tenir opinions formades sobre qualsevol cosa. Què passa amb Síria, per què no aturo la matança a l’ Àfrica, la criatura al psicòleg, resolc o no la crisi dels refugiats, recordar la cassolada a les deu i lliurar el memoràndum treballant dissabtes i diumenges des de casa. Ser el millor pare, mare, amic, enemic, líder, vassall, ciutadà, fornicador, cunyat, terrorista i tertulià. I pagant jo els costos de funcionament i subministraments. Per descomptat.

L’emprenedor d’un mateix ( Byung-Chul Han dixit). I és que podries rebel·lar-te contra una llei injusta, un cap imbècil i despòtic, un sàtrapa o unes condicions que afectessin la teva vida familiar, social o la teva salut. Però com pots enfrontar-te i avergonyir un projecte, una iniciativa motivadora, una proposta de millora? El sistema de presons i hospitals genera assassins d’emperadrius cursis, bojos tancats en soterranis i sindicalistes apallissats. El de gimnasos, màsters empresarials i treballeu de casa estant, genera malalts i fracassats. Depressiu i insatisfet, m’afegeixo a l’horda de l’actual raïm de la ira. No estic a l’altura del que m’exigeixo. Em sap molt de greu, patró. I no puc dimitir de mi mateix llevat que em tanqui amb la meva depressió d’haver fallat a tothom i no surti del llit en mesos. M’exploto i, com que no rendeixo tant com m’exigeixo, m’esfondro. La trampa perfecta, perquè fer esclatar una revo­lució és aniquilar-me. Però de moment vaig treballant dotze hores al dia, atent a veure què ha fet l’equip de Guardiola a la Premier, com sona el nou disc de Nick Waterhouse o quin és l’estat de l’actual cinema txec. Pd: el partit del Manchester City ha estat ajornat, el disc de Waterhouse és boníssim i del cinema txec no en tinc ni idea.