dilluns, 26 de juny de 2017

Fundació ELNA

eldimoni.com



D'esquerra a dreta: Montse Castellana amb els seus col·laboradors Marta Gabarda i Domènec Boïgues DIBUIXOS: DAVID PRADAS
: : OPINIÓ > PER LA PAU, LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ | 20·06·2017

La llum de la Fundació Elna

JOEL MEDIR | Barri de Sant Narcís

A la plaça de l’Assumpció del, ben a prop de l'església, hi trobem la Fundació Elna per a la diversitat funcional. Però, què és la Fundació Elna per a la diversitat funcional?
La Fundació Elna manlleva el seu nom a Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), una figura molt coneguda per haver impulsat la maternitat d’Elna, que va ajudar durant la Segona Guerra Mundial a molts nens i nenes i dones embarassades. La seva pàgina web diu la frase que defineix més bé la tria del nom: “El record d’aquesta dona ens connecta amb el sentit més pur de l’altruisme cívic i amb la fermesa de fer visible la lluita per la dignitat de la persona”. Impossible definir millor els objectius de la Fundació.
La Fundació es dirigeix a “persones amb diversitat intel·lectual lleu i moderada a partir dels 16 anys i fora de l’àmbit laboral”. De fet com ens explica la directora del centre, Montse Castellana, pretenen respondre a una pregunta que moltes d’aquestes persones es poden fer. “Després de la teva feina, quin sentit li vols donar a la teva vida?” I amb aquesta idea se’ls presenta una sèrie d’ofertes que trien lliurament i que tenen a veure amb acompanyar-los en el camí cap a la vida adulta vetllant per la seva dignitat com a persones i també per la seva qualitat de vida.

Projectes de la Fundació Elna

La Fundació Elna té tres grans projectes: el de la Salut i l’exercici físic, el de l’Habitatge i el de la Cultura i l’oci. Tres temes molts relacionats quan parlem de les persones amb diversitat intel·lectual. Tal com ens recorda Castellana referent a la salut, “des de ja fa més de 25 anys se sap que aquestes persones tenen una predisposició entre dues i tres vegades més alta a patir un conjunt de malalties cròniques, com ara l’obesitat, malalties osteomusculars, alteracions metabòliques, diabetis o malalties del cor”. A partir d’’un equip multidisciplinari (especialistes esportius, nutricionista, equip mèdic sanitari) ofereixen exercici físic correctament adaptat i mitjançant un acord amb l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària) i l’ICS (Institut Català de la Salut) l’equip mèdic de sanitaris una vegada a l’any fa una revisió mèdica a cada un dels esportistes per una cosa molt important: per mirar de controlar si ja hi ha indicadors d’aquestes malalties que tenen una prevalença i intervenir-hi a temps.
La relació quotidiana amb aquestes persones ha fet que la Fundació incorpori un nou objectiu lligat amb la salut física i mental: posar fi a la discriminació que pateixen aquestes persones en l’àmbit de la sexualitat. Tal com afirma Montse Castellana “és flagrant de quina manera s’atempta contra els seus drets humans en el tema de la seva sexualitat”. De fet, ens recorda que segons les últimes dades de què disposen, un 80% de les persones amb discapacitat han patit abusos sexuals.
Per això, aquest proper mes d’octubre, la Fundació organitzarà unes Jornades amb experts especialitzats en l’àmbit de la sexoafectivitat de les persones amb discapacitat intel·lectual: sexòlegs, advocats i experts en l’àmbit de la moral i l’ètica… A més a més, es pretén eliminar “la visió segons la qual les persones amb diversitat funcional no tenen sexe i no tenen el dret, com el que tenim nosaltres, a gaudir de la seva sexualitat, com tampoc no tenen dret a una formació adequada per tal de preveure els abusos que s’estan fent sexualment contra aquestes persones”. Per això, l’objectiu final d’aquest projecte és poder obrir el primer Servei d’Atenció i Formació en la Sexoafectivitat a Girona i província.
La Fundació Elna també compte amb altres projectes, com el de l’Habitatge, on se’ls ofereix, a partir dels 20 anys, la possibilitat d’accedir a la seva autonomia vivint en habitatges de quatre habitacions individuals, on també els donen suport per ajudar-los en el dia a dia. Es defensa el dret a la seva intimitat i autodeterminació. Tot això es fa amb el vistiplau dels pares o tutors. Donar suport a les famílies passa també per poder ajudar-les a donar resposta a la qüestió que els angoixa “què serà del meu fill o filla quan jo falti”. Veure-ho en vida ajuda a morir amb més tranquil·litat.
També hi ha un últim projecte molt important: el de la Cultura i l’oci. Aquest parteix amb l’objectiu d’acabar amb la imatge que tenen moltes d’aquestes persones de no ser hàbils per poder accedir a aquests àmbits. Hi ha coneixements com els d’informàtica que poden obtenir en el mateix centre de i poden acreditar-los a través del certificat ACTIC de la Generalitat, que es poden treure amb el temps que necessitin. Un altre fet a destacar és que intenten que les persones amb diversitat funcional puguin participar en les diferents activitats que s’organitzen en el o a de Ter.

Ajuda a l’entorn

La Fundació Elna no es dedica només a ajudar les persones amb diversitat funcional, sinó també al seu entorn, especialment els pares a través de l’espai Alba. Tal com ens recorda Montse Castellana, molts pares i mares tenen una gran preocupació sobre quin serà el futur dels seus fills quan faltin.
Per fer-ho, ens explica Montse Castellana, l’única manera és que els pares vegin que els seus fills tinguin el futur “encarrilat”. O sigui, que puguin veure com s’independitzen.

La discriminació actualment

Avui dia encara existeix discriminació cap a les persones amb diversitat intel·lectual. Tot i que s’ha avançat molt en els darrers 40 anys, com ens recorda la directora de la Fundació, encara queden “moltíssimes”coses per fer. I la principal, segons l’opinió de Castellana, és canviar la “mirada”: creu que hi ha una mirada massa “assistencial” i caldria canviar-la per una mirada “constructiva”. Aquesta nova mirada significaria veure les seves “capacitats” més que les “incapacitats” o “discapacitats”. Un pas molt important cap a la integració real que també hauria d’incloure deixar d’infantilitzar-los i començar a tractar-los com a adults.

Perquè el?

La Fundació Elna no va triar per atzar. Tal com diu Montse Castellana, la directora, ho van fer per dos motius: és un barri acollidor i té un gran teixit associatiu.
Una Fundació que tracta i que anima tothom a tractar les persones amb discapacitats com a adults capaços. Com a persones que són capaces de fer esport, de gaudir de la cultura i que també tenen dret a gaudir de la pròpia sexualitat.

dilluns, 19 de juny de 2017

Catalunya i Barcelona viuen la seva "primavera cooperativista".


Catalunya i Barcelona viuen la seva ‘primavera cooperativista’

Mai fins ara la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona havien dedicat tants diners i suport polític a l’economia social i solidària

Tomeu Ferrer

 



Edifici on Biciclot ubicarà el Hub de la bicicleta a Barcelona, foto: Sandra Làzaro
L’economia social viu un dels seus millors moments a Catalunya i específicament a Barcelona. El sector gaudeix una veritable primavera cooperativista. Mai fins ara les administracions de Catalunya i de Barcelona han apostat tan fort per l’economia de rostre humà. En aquesta actuació hi pot haver, afirmen les fonts consultades, des d’una coincidència ideològica fins a la constatació de la solidesa del model en comparació amb el d’empresa estrictament capitalista.
La Generalitat, concretament el departament de Treball, Benestar i Famílies, ha multiplicat en dos anys per més de 6 el pressupost destinat a l’economia social. Si el 2015 aportava 2,4 milions, el pressupost del 2017 contempla una partida global de 16,4 milions.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona, que abans del darrer mandat no destinava específicament res a l’economia social, ara dedica 4 milions anuals més 8 milions destinats a inversions, segons fonts del comissionat d’Economia Social i Solidària.
La pregunta que algú es pot fer és: que té l’economia social per a rebre l’atenció de les administracions? Una de les respostes és obvia. Durant la crisi s’ha demostrat que les empreses d’economia social, especialment les cooperatives, han resistit millor que la resta. I després de la crisi la recuperació en aquest àmbit ha estat més rotunda que la de les empreses capitalistes.
Perfecto Alonso és un cooperativista històric i com a tal president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Coincideix en l’apreciació que mai fins ara s’havia donat amb tanta força una aposta econòmica i de suport de les institucions catalana i de Barcelona per l’economia social: «Jo crec que una de les raons pot ser que el model coincideix amb la ideologia dels grups que governen les dues administracions», constata.
Una de les figures noves, sorgida de l’aposta pública per l’economia social, són els ateneus cooperatius. Es defineixen com a «l’espai de trobada, coordinació, aprenentatge i discussió, cooperació i transformació social amb uns principis comuns: justícia social, democràcia directa, deliberativa i participativa». Quan el programa s’hagi completat, n’hi haurà deu a tot el territori català. Per posar una xifra, aquest any el departament de Treball destina 12,7 milions a impulsar els ateneus. I la inversió no es fa immobilitzat sinó que es destina sobretot a impulsar el cooperativisme al territori.

Ateneus cooperatius

En relació amb els ateneus, Alonso creu que l’objectiu és arrelar i desenvolupar el cooperativisme més enllà de la conurbació de Barcelona. També coincideix en la consideració que diversos sectors han vist el comportament positiu de l’economia social durant la crisi. Un tercer element que explicaria l’aposta per l’economia social és que sectors joves i dinàmics han redescobert l’economia solidària com una alternativa vàlida al capitalisme més descarnat. «Penso que els joves han passat de veure el cooperativisme com un moviment antic, de gent de poble, a una cosa perfectament alineada amb les tendències més modernes del segle XXI», afirma Alonso. I la prova d’això és que les noves cooperatives acullen molts universitaris que a l’hora de plantejar-se el model d’empresa a partir del qual volen desenvolupar el seu futur, opten per aquest, «perquè s’hi veuen reflectits».
Josep Vidal, director general de Cooperatives de la Generalitat, admetia que potser l’impuls a l’economia social té a veure amb la visió ideològica que el seu partit, ERC, ha tingut sempre: «per a nosaltres parlar d’ateneus i cooperatives forma part de l’ADN fundacional», ha afirmat.

Ivan Miró és un cooperativista de llarga trajectòria. Fundador de la cooperativa la ciutat invisible, la seva mà es pot veure darrere de moltes iniciatives en aquest camp. «Crec que el més destacat de les aportacions públiques al moviment cooperativista són els ateneus cooperatius», afirma. Però en la seva intervenció hi ha un matís, «aquesta és una llarga reivindicació del moviment, ara escoltada. Durant anys hem anat estructurant la intercooperació, entre col·lectius d’economia social i entitats dels barris i ciutats. Ara això ha quallat», assegura.
Miró recorda que el projecte Coòpolis, l’ateneu cooperatiu de Barcelona, que ara compta amb ajuda de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, va començar amb les campanyes de base per a vincular les diverses cooperatives i entitats del barri de Sants. No s’oblida que abans d’arribar l’equip de Colau a la Casa de la Vila, «les ajudes a la promoció del cooperativisme a Barcelona havien estat nul·les».
Ivan Miró assegura que abans de rebre suport de les administracions, s’havien endegat iniciatives des del cooperativisme de base: «a inicis del 2015 des de la Xarxa de l’Economia Social (XES) vam elaborar els 14 punts per desenvolupar aquest tipus d’economia i moltes d’aquestes propostes formen part ara dels programes de govern de l’ajuntament i del Departament de Treball», assenyala. El cooperativista afegeix que algunes d’aquelles propostes «han servit per marcar el nou paradigma que pretenem, que és fer una economia publico-cooperativa i comunitària, mentre que en anteriors mandats es plantejava només una economia publico-privada».
Coincideix Miró a situar l’impuls a l’economia solidària que es dóna a Catalunya amb la transversalitat dels suports que rep. «Hi ha una xarxa de municipis que impulsen l’economia social, formada per 48 ajuntaments amb tots els colors dels sectors progressistes». En aquest suport hi ha jugat un paper clau la resistència del cooperativisme a la crisi i l’arrelament de les empreses de l’economia social al territori: «les cooperatives no deslocalitzen», conclou.

Recuperació de l’ocupació

L’abril del 2016, esgrimint dades del 2015 se certificava que l’ocupació a les cooperatives havia recuperat el nivell que tenia abans de la crisi. En aquella data hi havia a Catalunya 44.000 persones treballant en cooperatives, i el creixement es mantenia des de feia tres anys. Per contra, l’economia convencional no recuperarà la situació que tenia abans de la crisi fins al 2022.
Però hi ha un altre element a destacar en temps de precarietat. Els llocs de treball que es creen en el món de l’economia social no només són més resistents sinó que tenen més estabilitat i menor temporalitat.
Treball ha detallat els destins de les subvencions i la seva evolució. El 2015 la partida més important era la corresponent a incorporació de socis. Amb 1,2 milions s’enduia la meitat del pressupost. La resta es repartia en la dotació al fons Capitalcoop: un projecte destinat a ajudar a la capitalització de les cooperatives i en el suport a les entitats representatives.
Per al 2017 la part més important, amb 12,5 milions, és la que finança la creació dels ateneus cooperatius i actuacions singulars. Segueixen l’ajut a la incorporació de socis, amb 1,5 milions i el suport a les entitats representatives com les federacions de cooperatives, amb 1,4 milions. Un element diferencial és que ara es destinen també 748.000 euros a Aracoop, un programa creat per Treball, les cooperatives i les entitats del tercer sector, que té com a objectiu donar suport a «empreses democràtiques que generen feina estable i de qualitat».

dijous, 1 de juny de 2017

CÚPULA DE TERRA

Al Baix Llobregat estem fent amb en Gabi Barbeta , en Guillermo, en Miguel  a mes de molta altra gent aquesta obra i concretament la volta de terra que podeu veure a les fotos.












diumenge, 14 de maig de 2017